LA LLUNA ROJA CONTINUA BRILLANT AL FINAL D'UNA TENAÇ CAMPANYA ITALIANA

El desafiament italià va arribar al seu final després d’una sèrie que va acabar 7-4 i va deixar l’equip italià lamentant avaries i danys a l’embarcació, alhora que felicitava esportivament el seu oponent, INEOS Britannia.

Jimmy Spithill, timoner de babord de Luna Rossa, es va mostrar magnànim davant la derrota: "En primer lloc, només vull felicitar en Ben (Ainslie) i el seu equip. Van començar amb aquest equip fa una dècada i s’han recuperat després d’haver estat a prop la darrera vegada, quan els vam eliminar, i avui han estat el millor equip."

"Crec que hem tingut un gran vaixell i realment és difícil expressar-ho amb paraules, però tot el que puc fer és donar les gràcies a tots els meus companys i evidentment felicitar l’equip per haver fet una feina tan impressionant."

Spithill també va retre homenatge al president de l’equip, Patrizio Bertelli, i a la seva família pel seu suport: "Només cal veure què ha fet el Sr. Bertelli i la seva família per l’esport de la vela a Itàlia, i la classe que aporten. Poder treballar amb ells, conèixer-lo a ell i a tota la família; ha estat especial, formar part d’aquestes campanyes. Respecto molt a qualsevol que no es rendeix, i tant ell com la seva família són així, molt apassionats i es preocupen molt per l’equip. Realment és una família, així que em sento molt, molt afortunat d’haver pogut formar part d’una organització tan magnífica."

Des del principi, aquest equip es va caracteritzar per la seva gran experiència i la seva ferma voluntat de triomfar a Barcelona. Després d’arribar al Match de l’America's Cup del 2021 a Auckland i guanyar tres regates contra Emirates Team New Zealand abans de perdre contra els kiwis al seu propi país, estaven convençuts que el 2024 podrien arribar més lluny i endur-se l'antic trofeu de l’America's Cup cap a Itàlia.

Després de l’anunci del Protocol de la Louis Vuitton 37a America's Cup a mitjan novembre del 2021, l’equip Luna Rossa no va trigar a presentar el seu desafiament l'1 de desembre del 2021, desafiant oficialment el Royal New Zealand Yacht Squadron a través del Circolo della Vela Sicilia.

Entre bastidors, el veterà de l'America's Cup Max Sirena havia estat confirmat com a director de l’equip i patró, mentre que un equip central de dissenyadors, constructors de vaixells, mariners i membres de l’equip de terra de Luna Rossa també van ser contractats per començar a treballar en el desafiament.

El resultat va ser un innovador prototip LEQ12 que va ser presentat el 13 d’octubre del 2022 per Miuccia Prada, esposa de Bertelli i padrina de l’embarcació. Ella va trencar la tradicional ampolla a la proa del vaixell i el va batejar com a «Luna Rossa». Al seu costat, Bertelli, Marco Tronchetti Provera, vicepresident executiu i conseller delegat de Pirelli, Agostino Randazzo, president del Circolo della Vela Sicilia, i el patró Sirena.

Durant la presentació, Sirena va comentar: "Veure el prototip de Luna Rossa tocar l’aigua és un gran orgull. És un projecte molt innovador en el qual concentrarem tot el nostre desenvolupament que es traslladarà al nou AC75 amb el qual participarem en la 37a America's Cup. Ha estat un procés complex; hem treballat en tots els sectors, aprofitant també la nostra experiència de l’edició passada, per optimitzar els aspectes fonamentals, definir les línies i augmentar el desenvolupament aerodinàmic i hidrodinàmic."

"Per al desafiament de Luna Rossa, aquest llançament és el veritable tret de sortida. Més enllà de l’ús tècnic del vaixell, aquest prototip també ens ha permès reiniciar la campanya amb l’equip adequat de seguida, cosa essencial quan canvies tantes persones en diferents departaments. El procés de construcció aquí a Cagliari, a la nostra base, ha estat un exercici excel·lent també des del punt de vista humà: el repte de construir i perfeccionar un nou buc ha suposat una forta càrrega física i mental per a tot l’equip. Avui hem fet un pas més del nostre camí cap a la 37a America's Cup. El desafiament comença avui."

El cap de disseny de Luna Rossa Prada Pirelli, Horacio Carabelli, va afegir: "N'hem après molt, de la darrera Copa, així que el prototip condensa totes les bones solucions amb les quals hem experimentat al llarg del temps. Un cop publicat el reglament, vam haver de definir les línies bàsiques del vaixell, així que em vaig reunir amb els dissenyadors dels departaments d’arquitectura naval, enginyeria estructural, rendiment, VPP (Velocity Prediction Program) i simuladors per entendre què volíem aconseguir; vam establir les mesures, les formes dels apèndixs i les dimensions, els timons, la superfície vèlica, el desplaçament. En resum, totes les característiques tècniques preliminars del vaixell."

La navegació del LEQ12 des de les magnífiques instal·lacions de l’equip al Molo Ichnusa, a la zona portuària de Cagliari, Sardenya, va ser captada en detall i retransmesa arreu del món a través de l’America's Cup Joint Reconnaissance Programme.

El que es va descobrir va ser un equip de regates al més alt nivell. Dies memorables de vent al Golf dels Àngels durant l’hivern del 2023 van ser testimonis de bolcades i velocitats impressionants, amb neu a les muntanyes de fons, i els bells gràfics del casc del vaixell accentuaven la velocitat i creaven una meravella visual. L’equip va treballar de valent en el desenvolupament de sistemes i làmines per definir el disseny del seu nou AC75, de construcció única, que anava prenent forma en paral·lel.

Mentrestant, l’equip va rebre els seus AC40 i va començar immediatament el procés de preparació dels seus destacats regatistes juvenils i femenins. L’AC40 també es va utilitzar per a algunes pràctiques interessants de dos vaixells contra el LEQ12 italià a mesura que augmentaven els preparatius.

Jimmy Spithill, dues vegades guanyador de l’America's Cup i regatista de Luna Rossa durant anys, tornava a liderar un equip de regatistes estel·lars, juntament amb el seu company de timó el 2021, el talentós i experimentat Francesco Bruni. No obstant això, els trepitjaven els talons els talents emergents del doble medallista d’or olímpic Ruggero Tita i el tres cops campió del món d’Optimist Marco Gradoni, que van gaudir d’un llarg temps d’entrenament AC75 a Cagliari.

Quan es va celebrar la primera Regata Preliminar a Vilanova i la Geltrú el setembre del 2023, Luna Rossa ja era un equip d’alt nivell. A Spithill i Bruni se’ls va unir l’equip de control de vol i trimat d’Umberto Molineris i Andrea Tesei, però la falta de temps d’entrenament d’aquest quartet a l’AC40 va quedar al descobert amb el poc vent predominant.

L’equip va acabar quart a la general i Sirena va buscar immediatament millores: "Sabíem que seria dur, però no estem gens contents amb el resultat final d’aquest esdeveniment. El que ha determinat el resultat han estat les males sortides. Ara tornem a casa i analitzarem el que ha passat a través de diversos debriefs per arribar a Jiddah tan preparats com sigui possible i aconseguir uns resultats dignes de l’equip."

Sirena va fer un cop mestre a la Regata Preliminar de Jiddah, portant a l’Aràbia Saudita les seves joves estrelles que, amb tota seguretat, jugaran un paper molt important en els futurs desafiaments italians de l'America's Cup.

Ruggero Tita i Marco Gradoni es van deixar la pell a la regata, decidits a demostrar el seu valor i a provocar a Sirena un maldecap en la selecció, i van acabar segons, darrere d’Emirates Team New Zealand, després d’un emocionant duel en l’última regata.

En aquell moment, Sirena va comentar: "Aquest resultat és fruit de la feina col·lectiva de tot l’equip i suposa un impuls addicional per continuar millorant de cara a la pròxima Copa. Personalment, m’ha omplert de satisfacció veure un nivell tan alt de rendiment i felicito la tripulació per la manera com han portat les regates. Sens dubte, quan competeixes ho fas per guanyar, i no haver aconseguit l’objectiu és decebedor, però aquesta fam de victòria ens servirà per arribar a les pròximes cites encara més preparats i competitius."

L’equip va tornar a Cagliari des de Jiddah i va duplicar el seu programa LEQ12, introduint nous i refinats foils i forçant al màxim el vaixell. Va ser un hivern impressionant i implacable, però amb l’arribada de la primavera, el nou AC75 es va convertir en una realitat.

El 13 d’abril del 2024, exactament vint-i-cinc anys després de l'avarada del primer Luna Rossa el 1999, el casc número 10 del desafiament italià de l’America's Cup va tocar l’aigua per primera vegada. Una vegada més, Miuccia Prada, Patrizio Bertelli, Marco Tronchetti Provera, Max Sirena i Agostino Randazzo hi van ser per presentar i batejar un AC75 de gran bellesa estètica, davant les exclamacions d’admiració de l’equip, els mitjans de comunicació, els amics i els seguidors. El casc platejat reflectant recordava i realçava les antigues campanyes de Luna Rossa, i els detalls de la coberta de carboni eren exquisits i un veritable testimoni de l’artesania italiana.

Durant la inauguració, Bertelli va comentar: "El vaixell que hem llançat avui és el desè casc de l'America's Cup que bategem com a ‘Luna Rossa’. Aquest nom, que ha marcat fites importants a la meva vida, també s’ha convertit en una icona de la vela mundial."

"És un vaixell bell i radical, que representa un pas endavant en termes de disseny i tecnologia, nascut d’un esforç col·lectiu increïble. Per això felicito l’equip a tots els nivells pel seu assoliment. En aquests 25 anys he complert un objectiu que m’havia marcat fa molt de temps: crear un equip de tècnics i regatistes extraordinaris, capaços de marcar el futur de l’esport al nostre país i deixar un llegat a les generacions futures. Ara, amb aquest nou Luna Rossa, espero aconseguir també la meva ambició esportiva, guanyar l’America's Cup".

Sirena va afegir, a més a més: "Avui és el dia més important de la nostra campanya per a l’America's Cup, finalment tenim davant dels nostres ulls el resultat de tres anys de treball 'a l’ombra'. Aquest Luna Rossa és un desafiament italià en termes de disseny, tecnologia i estètica".

"Amb només un vaixell a la nostra disposició, hem hagut de prendre decisions valentes, portant-nos a l'extrem del desenvolupament i la investigació en totes les àrees, gràcies també als coneixements adquirits amb el prototip LEQ12. Luna Rossa és un vaixell del qual tota Itàlia hauria d’estar orgullosa, perquè incorpora gran part de l’excel·lència del nostre país i és un ambaixador del 'Made in Italy' arreu del món. És el vaixell que volíem, potencialment perfecte per guanyar la 37a America's Cup. Ara ens toca a nosaltres".

L’equip no va trigar a confirmar la selecció dels seus cyclors de la "power unit" amb homes com Romano Battisti (plata olímpica a Londres 2012), Emanuele Liuzzi (bronze al Mundial de Sarasota), Bruno Rosetti (bronze als Jocs Olímpics de Tòquio 2020), Nicholas Brezzi (set campionats del món i múltiples medalles), Cesare Gabbia (diverses medalles entre mundials i europeus) i Luca Kirwan (participació al Mundial sub-23 del 2019). A més, s’hi ha incorporat Paolo Simion, procedent del ciclisme professional després d’haver guanyat tres vegades el Giro d’Itàlia, juntament amb Enrico Voltolini, que va completar dues campanyes olímpiques a les classes Finn i Star, i Mattia Camboni, windsurfista olímpic.

La primera navegació de l'AC75 es va completar el 19 d'abril del 2024 a Cagliari amb foils asimètrics, però en arribar a Barcelona això es va rectificar i després de la primera navegació el 24 de maig, Umberto Molineris va comentar: "Era un dia molt important, i diria que ha anat més que bé. Hem muntat la nostra segona ala, així que el vaixell té ara una configuració simètrica que ens permet posar-nos en mode competició i treballar en el rendiment. El primer dia de navegació no forces mai gaire, però hem fet un entrenament molt bo en un camp virtual i hem provat diferents maniobres. Les sensacions són molt bones".

Quan van començar les regates de la Louis Vuitton Regata Preliminar i els primers Round Robin de la Louis Vuitton Cup, Luna Rossa Prada Pirelli era l’equip a batre. De vegades, als primers enfrontaments, semblava que només Emirates Team New Zealand podia igualar el ritme, la velocitat i la potència dels italians.

Encapçalaven la classificació entre els Challengers al final del Round Robin 1, però cap al final del segon Round Robin van sucumbir a la seva primera derrota Challenger quan INEOS Britannia els va derrotar en condicions dures. Una avaria a bord l’últim dia de competició va fer que Luna Rossa perdés per defecte contra Alinghi Red Bull Racing, cosa que va crear un empat al capdavant entre britànics i italians. En condicions més lleugeres, els britànics van guanyar la regata i també el dret a triar el seu rival a semifinals.

Els britànics van triar els suïssos i Luna Rossa va haver de lluitar contra el NYYC American Magic per un lloc a la final de la Louis Vuitton Cup. Una sèrie immediata de quatre victòries va col·locar el Luna Rossa al cim de la glòria, però una remuntada en condicions més lleugeres va permetre als nord-americans acostar-se al 4-2 abans que una greu fallada al carro de major de la setena regata els regalés un altre punt, amb la classificació 4-3, mentre l’equip de terra es preparava per treballar tota la nit de cara a l’enfrontament final de l’endemà.

Com era d’esperar d’un grup que Jimmy Spithill va descriure com "un equip campió", Luna Rossa va sortir a totes i va guanyar una altra regata molt renyida per derrotar els nord-americans i passar a la final de la Louis Vuitton Cup.

Jimmy Spithill, patró del Luna Rossa Prada Pirelli, es va mostrar orgullós del que havia aconseguit el seu equip: "Ha estat un esforç increïble per part dels nois de terra quan veus el que va passar ahir, i un equip menor realment s’hauria pogut desanimar; jo ho he vist."

"Aquesta és la meva vuitena campanya consecutiva i sempre t’enfrontes a un parell de moments en què descobreixes de què estàs fet, i ahir va ser un d’aquests moments per a tot l’equip. Vam haver de reaccionar i els nois de l’equip de terra van agafar la iniciativa i van treballar tota la nit per tenir el vaixell a punt per competir i guanyar. Normalment, estàs molt motivat quan surts allà fora, però quan veus això i com ho vius com a equip, és una cosa molt, molt potent."

La final de la Louis Vuitton Cup era una sèrie a set punts, i molts experts a terra tenien dificultats per triar entre italians i britànics. I així va ser, ja que les vuit primeres regates es van repartir a parts iguals i els quatre primers dies van ser un autèntic empat. Luna Rossa va patir un trencament als sabres abans de la tercera regata i es va veure obligat a retirar-se, a més de perdre una part important de la coberta després d’un enfonsament de proa que el va obligar a abandonar la cinquena regata. L’equip va continuar remuntant fins a igualar a les següents regates, però el canvi d’impuls es va produir el dimecres 2 d’octubre quan, amb vents canviants de l’est i un estat del mar complicat, l’INEOS Britannia va aconseguir dues victòries molt ajustades i va avançar fins al match point.

Tanmateix, la final de la Louis Vuitton Cup estava lluny d’acabar, i sense marge d’error i amb l’equip italià necessitant tres victòries en tres regates, van sortir a disputar la que seria la seva última regata, sabent que era ara o mai.

L’INEOS Britannia va prendre el control a la sortida i es va defensar amb tenacitat d’un Luna Rossa que es va mantenir a prop, però que finalment no va poder fer el pas decisiu. La diferència final de 17 segons va posar de manifest com de renyida havia estat la batalla. La regata 11 va arribar al seu final i les esperances i els somnis de la nació italiana es van acabar amb l’eliminació del seu equip de la competició.

Iain Murray, director de regata, va parlar sobre la sortida dels italians de la Louis Vuitton Cup: "Luna Rossa ha estat implacable en la recerca de l’estàndard de l'America's Cup durant molt de temps i crec que han fet que tothom s'adoni de la importància històrica de l'America's Cup."

"Sens dubte, han estat aquí durant molt de temps a un nivell molt alt i gairebé s’han convertit en els guardians de l’America's Cup, cosa que, a parer meu, és increïble. Per a Luna Rossa, acabar aquí probablement està molt per sota de les seves expectatives, ja que crec que tots els vèiem com un dels grans favorits d’aquesta competició. Espero que el seu entusiasme, el seu color i la seva passió continuïn."

Jimmy Spithill, que va anunciar la seva retirada de l'America's Cup, està convençut que la vela italiana està en auge: "Crec que la vela italiana està en mans increïbles, si miro els nois i noies que estan sorgint, aquesta pròxima generació, veient-los de primera mà i treballant amb ells, estan molt per davant d’on jo estava a la meva generació. Clarament, aquest és el final de la línia per a mi, així que definitivament em sembla el correcte perquè està en molt bones mans."

La confiança de Spithill en el talent emergent de la vela italiana va quedar perfectament il·lustrada pel Luna Rossa Prada Pirelli Youth Team, liderat per Marco Gradoni, que va protagonitzar una impressionant actuació a Barcelona per guanyar la UniCredit Youth America's Cup després d’enfrontar-se a l’última regata a l’equip juvenil NYYC American Magic.

Així mateix, la potent tripulació femenina de l’equip començarà la Puig Women’s America's Cup entre les favorites per a la primera edició d’aquest esdeveniment.

Amb un potencial de navegació tan increïble a les files del Luna Rossa Prada Pirelli, el futur és sens dubte brillant per a aquest apassionat equip que té a Patrizio Bertelli i la seva família com a padrins més destacats.

Les lliçons apreses a Barcelona faran, sens dubte, que l’equip sigui més fort en un futur, en la seva determinació implacable per guanyar el trofeu més antic de l’esport internacional, l'America's Cup.

Forza Italia!

(Magnus Wheatley)